Aderes, l’equip de la superació

L’equip amb diversitat funcional de Burjassot que va inspirar la pel·lícula “Campeones” ha aconseguit guanyar el campionat d’Espanya 12 vegades i 9 de manera consecutiva

El capità de l’equip llançant la pilota a la canasta durant un entrenament.

Font: A. Cerezo

Molta gent ha escoltat parlar o ha vist la pel·lícula de “Campeones”, però pocs coneixen a l’equip que ha inspirat a Javier Fesser, director de la projecció. Aderes és un equip de bàsquet de Burjassot integrat per 30 jugadors, dirigit per José Arturo Gisbert i entrenat actualment per Alberto Dolz. L’equip té un objectiu marcat “jugar partit a partit per a arribar a lo millor d’Espanya i a la Comunitat, a la fi tot açò és mèrit d’ells i la seua superació”, explica l’entrenador.

Paco: “Som campions amb poc més de 1000 euros”.

Aderes ha guanyat 12 campionats d’Espanya, entre ells, 9 de manera consecutiva amb molt pocs mitjans

Aquest equip valencià ha aconseguit guanyar 12 campionats d’Espanya i, entre ells, 9 de manera consecutiva amb molt pocs mitjans. Paco Sánchez, actual capità d’Aderes i un dels jugadors que va viure aquestes victòries, recorda que “pot ser graciós l’escena en què el personatge de Julio li diu a l’entrenador “ens han donat una subvenció de 2000 €” i l’entrenador li respon “¿al mes?” i aquest diu “no, a l’any” i la gent va començar a riure... a mi em va sentar mal. Som campions amb poc més de 1000 euros”. L’entrenador de l’equip admet que “no he vist a gent que amb tan poc siga tan feliç durant tota una vesprada”.

L’esport per a ADERES

D’altra banda, Alberto Dolz explica que tots els jugadors viuen els partits i entrenaments amb molta passió, inclús entre rialles assegura que, “alguns ho fan amb massa intensitat”. Però en general “venen a veure els seus amics i a jugar amb ells, els campionats són diferents”. A més, destaca que aquest esport a nivell coordinatiu és molt bo per a d’ells perquè “hi ha gent amb moltes dificultats i això els ajuda a tindre millor equilibri”.

Un dels jugadors de l’equip durant un exercici de l’entrenament.

Font: AC

El bàsquet, a nivell coordinatiu, és molt bo per al seu físic

L’entrenador explica que el que sustenta aquest equip és la il·lusió perquè no tracten molt la tàctica, però sí sempre que hi ha un partit els dona una xarrada per a mantenir-los motivats “però sense passar-se” perquè “mai saps quant es van a alçar amb ganes de jugar o quant van a estar tan nerviosos que te diuen “juga tu”.

Alberto: “Mai saps quant es van a alçar amb ganes de jugar o quant van a estar tan nerviosos que te diuen “juga tu”

El capità de l’equip explica que el bàsquet “és una forma de vida que no discrimina a ningú” perquè “qualsevol pot veure una persona discapacitada, però quant la veus entre les línies del camp no hi ha cap barrera, som tots un equip”. A més, explica que ell té un trastorn depressiu recurrent, una doble desviació de columna i un trastorn auditiu, tot i que amb un somriure explica que aquest últim “bàsicament es resumeix en què jo me faig el tonto”. Quant aquest jugador era menut, el metge va assegurar que als 20 anys ell quedaria paralític i “mira ara on estic”.

Paco: “Qualsevol pot veure una persona discapacitada, però quant la veus entre les línies del camp no hi ha cap barrera, som tots un equip”

L’equip d’Aderes fent el seu crit tots junts.

Font: AC

El pare de David Dehem, un altre jugador de l’equip, explica que el bàsquet s’ha convertit en una cosa fonamental per a tots ells perquè “tots s’ho passen bé i no són competitius”. A més per als familiars també és de molta ajuda perquè “coneguem gent que tenen els mateixos problemes i ens ajudem entre nosaltres, com se sol dir, fem família”.

Víctor Agulló, professor de sociologia de l’esport a la UV, assegura que “l’esport és una bona eina per a educar amb valors i sobre tot per a les persones amb diversitat funcional els ajuda a que se senten útils i integrats a nivell social i psicològic”. Malgrat que també destaca que “no totes les actuacions dels programes inclusius són sempre positives perquè s’ha de veure que el programa ha d’estar ben delimitat amb objectius assolibles i que es puguen anar consolidant”.

“Campeones” i ADERES

L’entrenador assegura que per a d’ell tots són campions, tant els actors com la seua plantilla, perquè a la fi és una victòria per al món de l’esport intel·lectual perquè “la pel·lícula ha ajudat a que la societat entenga a aquestes persones sense que siguen repudiats”. A més conta amb un somriure que “el seu primer dia li va recordar molt al de la pel·lícula perquè em vaig quedar mirant-los i els diguí “no sé, feu alguna cosa, el que sabeu fer”. També explica que ells fan els viatges als campionats en furgoneta i ha escoltat tot tipus de comentaris, però sobre tot un que també apareix a “Campeones” i que li va marcar quant li digueren que “el que més ens agrada de tu és que ens tractes com a persones normals”.

Jugadora de l’Aderes llançant la pilota a la canasta.

Font: AC

Els campions són tots perquè a la fi és una victòria per al món de l’esport intel·lectual

Arturo Gisbert, jugador de l’equip i campió 12 vegades en el Campionat d’Espanya, explica que ell se sent enganyat perquè en un principi anaven a ser ells qui protagonitzaren la pel·lícula però després tot quedà en l’aire i s’enteraren de la pel·lícula quant ja s’havia estrenat. Tot i que recalca que “m’alegre molt per tots ells perquè a la fi són com nosaltres”.

Paco admet que la pel·lícula són les seues vivències, com “l’explotació laboral que apareix en la pel·lícula perquè sí que va passar. Molts caps abusen dels xavals discapacitats sabent que no tenim altra cosa”. Però també denuncia que els mitjans convencionals no fan cas a l’esport inclusiu, “nosaltres eixim per la pel·lícula, encara que sabem que això és passatger”. A més, destaca que “les noticies esportives són totes del Real Madrid i del FC Barcelona i ningú sap res sobre que el València Basket està a punt d’entrar en la final de l’Eurocup. Si no ix un equip d’elit, imaginat un equip de discapacitats”.

Capità de l'equip: “Si no ix un equip d’elit en els mitjans de comunicació, imaginat un equip de discapacitats”.

“Superació, il·lusió, alegria i equip”, així és com es descriuen tots els que formen aquest equip que ha aconseguit conquistar a tot un país amb la seua història. Malgrat que ells ho han fet des dels seients de les butaques.

Els membres d'Aderes durant l'entrenament habitual.

Font: AC